La Taula Comarcal liderada per Càmera Oriola i Asemvega avança a la Generalitat les necessitats de la Vega Baixa per al futur Pla d’Acció Territorial

La Taula Comarcal impulsada per Càmera Oriola i Asemvega, i en la qual s’integren grup T, Provía, Ineca, Jutjat Privatiu d’Aigües i Fercoreva, ha mantingut avui una nova reunió en la qual s’ha comptat amb la presència de la directora general d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge, Rosa Pardo, i el secretari autonòmic de la Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori, José Luis Ferrando. Tots dos han vingut a Oriola a escoltar les necessitats que aquest òrgan planteja que han de “no solament tenir-se en compte, sinó incloure’s directament, en el futur Pla d’Acció Territorial de la Vega Baixa”, ha manifestat el president de l’entitat *cameral, Mario Martínez.

Les reclamacions que arriben al Pla d’Acció Territorial per part de la Vega Baixa es resumeixen en tres eixos: Infraestructures, Agricultura i Aigua i Turisme. En el cas de les infraestructures, “les nostres reivindicacions ja són conegudes, l’execució de la Zona d’Activitats Logístiques; que s’acabe la duplicació de la N-332 a Torrevella; la duplicació de les CV 91 i 95; la connexió ferroviària del litoral de la Vega Baixa des d’Alacant i l’Aeroport i la substitució, per un peatge en ombra, del peatge de l’AP-7 en el tram de Los Montesinos a la Zenia”, ha precisat.

Pel que fa a l’aigua i l’agricultura es reclamen solucions definitives per al sector econòmic més important de la comarca, perquè “els nostres agricultors no poden planificar collites sense saber sense van a tenir aigua o no i a quin preu”, ha assegurat el president de Càmera Oriola. Açò pansa, per exemple, per garantir els transvasaments del Tajo, els drets concesionales dels regadius tradicionals per part de la CHS o que es desenvolupe un pla de modernització de regadius per a millorar les xarxes de avenamiento incrementant les tornades al sistema “i per tant, la reutilització d’un ben tan preuat en la nostra terra com és l’aigua”.

D’altra banda, també s’aposta des d’aquesta Taula Comarcal per la creació d’una marca de qualitat dels productes de la Vega Baixa que els aporte valor i els distingisca dels d’altres llocs, entre altres propostes com possibilitar la millora tecnològica partint de la base que les zones rurals han de dotar-se de major cobertura de dades mòbils per a poder dur-les a terme. Quant al turisme la taula se centra en un sector que ha sigut primordial en les últimes dècades, com és el turisme residencial, i en les limitacions i paralitzacions amb les quals es troba en l’actualitat per raons urbanístiques.

Davant açò es proposa que es reconega el turisme residencial com un actiu singular i únic en la Vega Baixa i que s’implante la figura de Municipi Turístic Residencial. D’aquesta manera i centrant-se en la segona línia de costa es pretén possibilitar el creixement sota el model de territoris intel·ligents, “harmonitzant el territori en els nous creixements i combinant amb els nostres vertaders actius turístics que són el nostre clima, la nostra horta, el patrimoni ambiental i paisatgístics o la nostra història”.

Els membres de la taula han explicat al director general que els futurs creixements han d’estar “a l’avantguarda quant als nous models de sostenibilitat urbana” i que han de combinar-se igualment amb l’impuls de les noves activitats econòmiques innovadores de l’activitat turístiques i els serveis.

La Vega Baixa, un territori prioritari

Tant el secretari autonòmic com la directora general han ressaltat que s’estan mantenint aquestes converses abans d’engegar el Pla d’Acció Territorial “perquè el que volem és planificar un desenvolupament raonable i diversificat, i per a açò necessitem preparar el territori”, ha dit José Luis Ferrando. Així, una vegada desenvolupats els plans territorials de les tres àrees metropolitanes, Castelló, València i Alacant, “i entenem que a partir d’ací la Vega Baixa ha de ser prioritària perquè és un teixit especialment dinàmic, amb gran teixit empresarial que té necessitats de creixement que cal fer-ho compatible amb la infraestructura verda, amb l’horta, amb un paisatge de gran valor”, ha afirmat el secretari autonòmic.

Davant açò s’ha optat per desenvolupar aquest tipus de trobades des del primer moment per a treballar juntament amb els tècnics de la Conselleria tots els documents necessaris. Ferrando ha indicat que la reunió d’ahir era “per a escoltar més que per a parlar i poder conèixer aqueixes necessitats”.