El que per justicia ens pertany

En Cambra Oriola estem d’aniversari. Hui compleix un any il·lusionant de treball el Ple de Cambra Oriola que va prendre possessió el 12 d’abril de 2018 i que va depositar en mi la seua confiança per a presidir-ho. Un any en què volem veure les llums més enllà de les ombres que s’han cernut sobre una institució que representa a l’empresariat oriolà i que tracta d’estar molt prop de les més de 21.000 empreses que conformen el teixit econòmic de la Vega Baixa. Una comarca que ha de créixer de la mà amb projectes i reivindicacions en comú.

Dotze mesos arrere iniciem un període en el qual s’han pres decisions i adoptat posicions que ens permeten mirar a Madrid i a València més de prop i amb més pes del que mai ha estat Cambra Oriola de totes dues ciutats. A Madrid de la mà del suport brindat per Cambra Espanya des del primer minut, i en la capital autonòmica a través de la inestimable tutela i suport incondicional de la Conselleria d’Economia i del Consell de Cambres. El nostre agraïment i compromís amb aquestes institucions.

Encuentro con Cámara España.

Per descomptat, mirem molt de prop a Oriola a través de la col·laboració amb l’Ajuntament i ACMO en diferents projectes, en la formació de joves que puguen estar a la disposició de les empreses amb la millor preparació a través dels programes de Cambra Espanya finançats amb fons europeus, perquè també mirem a Europa, on enguany hem estat representats en unes jornades celebrades en el Parlament Europeu on es debatia sobre el futur de la Unió. I com no, a la Vega Baixa de la mà de ASEMVEGA, exigint junts infraestructures, opinant quan se’ns ha donat l’oportunitat i al·legant quan alguna cosa no ens ha semblat bé. Va ocórrer en el Pla Uneix a través del qual es canalitzarà el desenvolupament de la dècada vinent i al qual, al costat de la Mesa Comarcal impulsada per la Cambra i Asemvega, presentem les necessitats de la Vega Baixa al costat de Provía, Ineca, Jovempa, Jutjat Privatiu d’Aigües i Fecoreva, membres tots d’aqueixa taula.

Perquè Oriola i la Vega Baixa tenen dret a reclamar en tots els estaments el finançament que per justícia ens pertany. Continuem demanant, en matèria d’infraestructures, la duplicació de la CV-95 entre Oriola i Torrevella, la ZAL o Port Sec a San Isidro, la variant de Torrevella, que s’elimine el peatge de l’AP-7 al seu pas per Oriola Costa, el tren de la costa, de tota la costa, que arribe fins al Pilar de la Foradada. Necessitem el tercer carril de l’A7 entre Oriola i Murcia i acostar el nostre territori a Andalusia i a Catalunya a través del Corredor Mediterrani. Volem aigua assegurada per a l’agricultura i el turisme, al qual no li posem fàcil arribar a nosaltres, però arriba. I per descomptat, la protecció del nostre sistema de regadiu únic a Europa. Els nostres municipis han de mancomunar serveis públics, unir-se i adquirir força amb la qual pressionar fins al punt de crear una oficina del sud a València.

Imagen de un curso de formación para jóvenes organizado por Cámara Orihuela.

I ara parle de política, perquè les reivindicacions de Cambra Oriola les tenen sobre la taula tots els grups polítics que han tingut en aquesta legislatura representació en Les Corts Valencianes. Els hem explicat, d’un en un, què volem i què necessitem. Per això espere que l’any vinent puguem continuar comptant més llums que ombres, i que el compromés comence a fer-se realitat. Perquè la Vega Baixa té pes demogràfic per a tindre representació política pròpia a València. Per a no haver de suportar imposicions de cap mena, donant les mateixes oportunitats als qui parlen en valencià i als qui s’expressen en castellà, perquè totes dues llengües oficials sempre han conviscut i han de continuar fent-ho.

Acabe amb una afirmació: Creixem per damunt de la mitjana per l’empenyiment de la nostra gent. I ara, una pregunta: Què passaria si tinguérem el que, repetisc, per justícia ens pertany?